Soy fan de la revista “Viure en Família”, la conocí durante la crianza de mi primer hijo hace ahora 14 años. Es un proyecto maravilloso, hecho con sentido común, con una mirada muy respetuosa de la educación y el día a día de las familias. Ya por aquel entonces colaboré como fotógrafa, ahora me han hecho una entrevista del recorrido laboral con el acompañamiento, las familias, el yoga, etc.
Esta es la publicación del Núm.059 – Juliol, Agost 2015
REVISTA VIURE EN FAMÍLIA. Per mares i pares
Anna Santos, professora de ioga, doula i assessora de lactància
Text: Miquel Àngel Alabart
Foto: David Oca
Connectada amb l’instint. Aquesta és la paraula que ens ve al cap quan l’Anna ens explica la seva vida personal i professional, que en les persones connectades sovint són indestriables. Quan l’Anna es va quedar embarassada va veure que les coses no li acabaven d’encaixar amb la imatge que sempre havia tingut de la maternitat i amb el que li havia aportat el ioga, que practicava des de petita. I va buscar unes altres mirades: una llevadora comprensiva, el ioga com a espai d’escolta i de connexió, un espai de criança respectuosa… Després dels primers anys de criança, que també ho van ser d’introspecció, l’instint la va portar a fer classe de ioga per a embarassades, ioga amb nadons i en família, i ioga per la dona. «Un dia, una dona d’un dels grups em va demanar d’acompanyar-la en el seu part, i vaig veure allà tot el que havia estat treballant, el moviment autèntic de la vida, la connexió amb l’instint i la confiança en la saviesa de la dona». I seguint l’impuls va decidir formar-se i fer també de doula per continuar fent aquest acompanyament. Un salt important el va fer quan una cadena de televisió d’àmbit estatal li va proposar de fer un programa. A partir d’allò va començar a rebre correus de moltes dones d’arreu, i va veure que la necessitat de tornar a connectar amb l’instint de la criança hi era. Tot plegat l’ha anat portant a reflexionar sobre un aspecte clau de la seva feina: «La major part de gurus del ioga són homes, però la major part de les practicants són dones. I en canvi no hi ha una mirada sobre el cos de la dona, no es parla mai de la pelvis, de les diferències en la pràctica segons els cicles de les dones, de la connexió amb l’instint…». Un impuls amb èxit: els seus tallers estan començant a tenir demanda a Alemanya i a l’Amèrica Llatina, i per això està començant a elaborar uns vídeos per donar-hi suport. El seu projecte, doncs, depassa la vila de Sant Cugat del Vallès, on treballa principalment, per arribar arreu del món. Per això, la web de Mummyki, el projecte que comparteix amb la pediatra i IBCLC Paula Rodríguez, és també un espai de comunicació i aprenentatge obert a totes les mares… Una oportunitat per recuperar la connexió amb l’instint.
Més informació: www.mummyki.com