Esta semana, he leído un post muy interesante de Alba Padró de un tema importantísimo: cáncer – pecho – lactancia materna, y coincidiendo con la semana mundial de la lactancia materna (SMLM 2014) quiero compartir en el blog.
Cada vez escucho más cáncer a mi alrededor, ya sea por la edad que tengo o ya sea porque en realidad aumentan el cáncer en el mundo. Considero que no se mucho del tema, casi nada vaya, pero es un tema presente en mi vida, muy presente en mi familia por la perdida de personas cercanas o por vivir la enfermedad en personas cercanas.
En mi trabajo con mujeres también es un tema presente. Así que al leer esta información sobre lactancia materna creo imprescindible compartir (con el permiso de su autora y experta en lactancia materna e IBCLC Alba Padró), porqué me he cruzado con mujeres que durante su embarazo no han sido prácticamente informadas sobre la posibilidad de lactar después de su cáncer. Anna Santos.
Amb un sol pit… Després de….
Publicat: a Som la Llet: http://criatures.ara.cat/somlallet/2014/09/29/amb-un-sol-pit-despres-de/#respond
Autora: Alba Padró i Arocas
Cada vegada hi ha més dones que són mares després de superar un càncer de pit o de mugró (Paget) i volen alletar… Tenim dos pits i per alletar no ens calen els dos, és cert que resulta més simple, et permet fer postures i canviar de pit… però realment amb la producció d’un sol pit es pot alimentar de manera exclusiva una criatura durant 6 mesos i allargar la lactància tant com es vulgui. Cap problema. Anem a pams, ja que cada situació és diferent i cal enfocar-les de manera diferent. En el cas d’haver patit un tumor al pit podem trobar-nos amb tres situacions:
- Que l’extracció del tumor hagi suposat la pèrdua de teixit mamari
- Que la radioteràpia hagi destruït els alvèols productors de llet
- Que hagin ocorregut ambdues coses: pèrdua de teixit i destrucció d’alvèols
En els dos últims casos la producció de llet acostuma a ser molt escassa, per no dir inexistent. El pit no es modifica durant la gestació ni en el post part hi ha congestió del pit. Per altra part hi ha certa resistència per part de les dones de fer servir el pit afectat i és comprensible però alletar o intentar alletar del pit anteriorment afectat no és cap problema per la criatura.
Si el pit s’omple i la mare no vol, cal inhibir de manera respectuosa la lactància del pit afectat. Les mares que han patit una síndrome de Paget i han rebut radioteràpia a la zona del mugró acostumen a patir una cremada a la zona que causa que els porus existents al mugró i que permeten la sortida de la llet estan cicatritzats impossibilitant la sortida de llet. En el cas de no voler alletar o que no sigui possible extreure la llet per les cremades del mugró, les mares s’acostumen a espantar (o les acostumen a espantar) i és quan desaconsellen la lactància, ja que s’indica que patiran una ingurgitació (a vegades es posen més gores i parlen de mastitis o abscessos) brutal i patiran molt mal…. Per sort els nostres pits funcionen de manera independent i es pot inhibir la producció en un d’ells sense massa dificultat i portar una lactància plaent i satisfactòria per la criatura amb un sol pit. En aquest cas una vegada en el postpart cal començar a observar el pit i aplicar mesures de contenció si és necessari. I quines mesures són? Doncs les mateixes que faríem servir si no volguéssim alletar. En primer lloc aplicar fred sobre el pit afectat, el fred contribueix a evitar la inflamació. Aplicar una mica de pressió sobre la zona. No és tractar d’enfeixar-se el pit com encara es recomana per deixar d’alletar, es tracta de buscar una subjecció que permeti a la mare sentir-se còmode. Com menys es remena el pit, com menys es toca i s’estimula, menys produeix i els antiinflamatoris poden ajudar al fet que el procés sigui més ràpid. Alletar després haver patit un càncer de mama és possible, alletar d’un sol pit és possible, si en teniu ganes, no hi ha cap mena de raó per la qual no ho podeu fer!
*Foto de Wikipedia